OMELLS DE NA GAIA – Carme Pallàs

Jo

Sóc la Carme Pallàs, tinc 65 anys i en fa quaranta-tres que sóc casada, tinc quatre fills i la meva professió és fer de mestressa de casa.

Quan tenia deu anys, vaig arribar per primera vegada a Barcelona, però no m’hi vaig quedar perquè, més endavant, vaig viure algunes temporades en altres ciutats per motius de feina. He viscut uns quants anys a Madrid i en altres ciutats de l’Estat. Ara però, ja fa més de trenta anys que vaig tornar a Barcelona.

Actualment, visc al barri d’Horta, és molt bonic i tranquil, ja que els seus carrers estrets et fan tenir la sensació de trobar-te en un poble.

Tenim un Casal per a la Gent Gran, una biblioteca preciosa situada en una antiga masia anomenada Can Mariner, que està especialitzada en el teatre, ja que al barri hi ha molta tradició. En l’actualitat, al Foment Hortenc, encara s’hi fa bon teatre i n’han sortit artistes famosos com la Rosa Maria Sardà. De Barcelona, el districte que més m’agrada és el de Ciutat Vella, passejar pels seus carrers vol dir veure la ciutat antiga: els palaus, les esglésies com ara la Catedral, Santa Maria del Mar i els edificis històrics com els de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, entre altres. Una festa que m’agrada molt és la Diada de Sant Jordi perquè, per a mi, és la festa dels enamorats de la cultura i del civisme.

Vaig aprendre català fa només uns quants anys, ja que de petita em van ensenyar en castellà. A més, sóc voluntària lingüística amb una noia argentina i, per això, també conec l’Espai Avinyó.

El poble

Vista general dels Omells de na Gaia

El nom del poble, “Els Omells de Na Gaia ” vol dir els Oms de la senyora de Gaia.

Pertany a la província de Lleida i està situat a l’extrem sud de la vall del Corb.

Limita pel nord amb el poble de Maldà; per l’est, amb Vallbona de les Monges i, pel sud, amb el poble de Senan. Actualment, té 159 habitants censats.

De petita, vivia al darrere de l’església, una casa típica de poble on hi teníem una cisterna per aprofitar l’aigua de la pluja i un corral on la meva mare hi criava gallines i conills.

L’interès turístic del poble és la tranquil·litat, ideal per a famílies amb nens petits perquè s’ho passen d’allò més bé amb la llibertat que ofereix un lloc tan petit. Jo, de petita, m’ho vaig passar bé i els meus fills també. Ells ho recorden molt i, als nens que hi ha ara els passa el mateix, sobretot a l’estiu, quan a mitjanit encara corren pel poble.

A la tardor, si les condicions meteorològiques ho han permès, s’hi pot anar a buscar bolets. S’hi poden trobar rovellons, mocoses, negrets, etc.

Els Omells de na Gaia és un poble molt rural de secà on es cultiven cereals i ametllers, però la joia del poble són les oliveres, d’oliva arbequina, amb les quals es fa un oli immillorable.

Oliveres d’oliva arbequina, de les quals se n’extreu l’oli

Al poble hi ha un molí que premsa les olives i, en fred, surt un oli fantàstic fet de manera artesanal. A l’hivern es pot visitar el molí i comprar l’oli allà mateix.

Des de la part baixa del poble, on hi ha la piscina, la cafeteria, el poliesportiu, la casa rural i, en general, on s’hi fa tota la vida social, el poble va pujant per carrers costeruts fins al castell, que ara ja no existeix. A mig camí, es troba l’església de Santa Maria, que data del segle XVIII i, finalment, una mica més avall, hi ha una plaça on es troba l’ajuntament, l’escola i el Centre d’Atenció Primària.

Espero que us animeu a visitar el meu estimat poble!

La ciutat somniada

La font del poble

El que més m’agrada del meu poble. El que més m’agrada són les postes de sol que es poden veure, sobretot les del mes de setembre, que són espectaculars.

El meu carrer preferit. Un carrer on els nens juguen i els grans passegem i parlem de les nostres coses, és la “Rambla” del poble.

Un lloc per passejar. Hi ha un altre lloc per passejar a la mateixa carretera però una mica cap als afores del poble. És un camí que passa pel mig del bosc i que s’anomena “El Pere”. No sé ben bé d’on li ve aquest nom però jo sempre l’he sentit anomenar així: “anem a passejar per El Pere”.

Safata de cargols a la llauna

Un menjar. Unes postres típiques són les orelletes i s’acostumen a fer per a la Festa Major. Es preparen amb ous, farina, anís, oli, llet i es fregeixen. Són tan bones que no et canses mai de menjar-ne. També són típics els cargols a la llauna, i la cassola de tros, que es fa amb verdures, conill, pollastre i també cargols. Abans es feia per menjar-se-la al camp.

Un restaurant. De restaurants, n’hi ha dos, la casa de turisme rural “Cal Amorós” i un altre, “Els fogons”, que no sempre és obert i s’ha de trucar per reservar.

Les orelletes que mengem per Festa Major

Una botiga o un mercat. L’única botiga del poble, on s’hi pot trobar de tot, fins i tot és carnisseria i venen una carn de xai boníssima.

Una festa o tradició típica del meu poble que m’agrada especialment. La Festa Major és la festa que més m’agrada. Se celebra el 15 d’agost i acostuma a haver-hi ball, jocs i sopars populars. És una festa especial perquè et retrobes amb família i amistats que potser no pots veure la resta de de l’any.

Una hora del dia en què el meu poble em sembla més bonic. Sens dubte, és quan es pon el sol. El poble es tinta d’un color especial que li dóna un toc romàntic.

Una època de l’any en què recomaneu anar-hi. A la primavera, especialment el mes de maig, perquè el blat està verd i, quan fa vent, els camps simulen les onades del mar. A més, tot l’entorn és ple de flors.

Entorn natural dels Omells de na Gaia molt apropiat per practicar-hi senderisme

FITXA TÈCNICA

Els Omells de na Gaia – Catalunya

Situació geogràfica. Sud d’Europa. Els Omells de na Gaia és un poble de la província de Lleida que pertany a la comarca de l’Urgell. Està situat a uns 30 quilòmetres pel sud de Tàrrega, la seva capital de comarca

Població del poble. 159 habitants

Moneda. Euro

Llengua. Català i castellà

Com arribar-hi. S’hi ha d’anar amb vehicle propi perquè no hi arriba el transport públic. Des de Barcelona en cotxe es pot agafar l’AP-7 i l’AP-2; l’autopista de Pau Casals i l’AP-2; o bé, l’AP-7 direcció Lleida

Durada del viatge. 1 hora 45 minuts aproximadament en cotxe

Preu aproximat del viatge d’anada. Entre els peatges i el combustible, uns 30€