GRANADA-Adolfina Fernández

Jo

Jo. Adolfina Fernández

Jo. Adolfina Fernández

Em dic Adolfina Fernández Navarro. Tinc 90 anys i vaig néixer a la província de Granada. Vaig arribar l’any 50 a Barcelona amb una carta de recomanació per fer de minyona en una casa. Fa 63 anys que visc a Barcelona. Si vaig venir, va ser per treballar i ajudar la meva família. La meva mare va morir quan jo tenia 18 anys i tenia germans petits; així que havia de treballar per fer-los tirar endavant. Després de deixar la casa on feia de minyona vaig treballar en diversos llocs; entre d’altres, algunes fàbriques de Barcelona. Després vaig trobar una feina a l’Ajuntament, a l’Àrea de Cultura, on vaig estar treballant 36 anys.

Si m’hagués de definir d’alguna manera diria que sóc una persona positiva i arriscada, que mai ha tingut por de la vida i que mai ha dit que no a cap oportunitat.

He viscut molts anys a Sants però ara visc a Sant Andreu, un barri que m’agrada però que trobo que no té gaire vida.

 

La ciutat

Vaig néixer l’any 1922 a La Peza, un poblet de les Alpujarras, a la província de Granada. D’aquest poble, però, no en conservo gairebé

Mostrant-me el poble on vaig nèixer: la Peza

Mostrant-me el poble on vaig néixer: la Peza

cap record perquè en vaig marxar quan era bastant petita, en concret quan va començar la Guerra Civil. Durant la Guerra, la meva família i jo vàrem voltar per diversos llocs de la província, fins que finalment ens vam instal·lar a la ciutat de Granada, que és la meva veritable ciutat viscuda.

La ciutat de Granada és la capital de la província de Granada, situada a la comunitat autònoma d’Andalusia, al sud d’Espanya. Actualment, la ciutat té uns 240.000 habitants.

Jo vivia al barri de l’Albaicín, just davant de l’església del Salvador. L’Albaicín és un barri molt típic andalús, hi ha molta vida i hi pots trobar de tot. Té molt de turisme perquè està situat al peu de l’Alhambra i des d’allà es puja a les coves del Sacromonte, que són molt visitades, sobretot perquè en algunes hi ballen flamenc els gitanos. El barri on visc actualment, Sant Andreu, és molt més senzill, no hi ha tanta vida com a l’Albaicín. Tampoc hi ha tant de folklore. Recordo que al meu barri de Granada sorties al carrer, sobre tot cap al vespre, i hi trobaves sempre gent, música i un ambient festiu. Això no passa, a Sant Andreu.

L'Albaicín, el meu barri de Granada

L’Albaicín, el meu barri de Granada

 

 La ciutat de Granada ha canviat en els últims anys, sobretot perquè s’ha modernitzat i engrandit molt. Pobles que abans estaven a prop de Granada ara s’han convertit en barris de la ciutat i ara fins i tot hi estan construint una línia de metro. També ha crescut molt el turisme, especialment gràcies a l’Alhambra. Granada ara és una ciutat de moda per als turistes i per als estudiants, que hi tenen també una universitat molt bona.

 

 

La ciutat somniada

 

El que més m’agrada de la meva ciutat: M’agrada tot, però si hagués de triar una cosa triaria la llibertat amb què es viu. Aquí, a Catalunya, la gent pensa només a treballar. Allà, en canvi, es viu d’una manera molt més alegre i festiva. Cap al vespre, fins i tot entre setmana, et trobes els bars i els carrers plens de gent.

El meu carrer preferit: El carrer Reyes

L'Alhambra vista des del mirador de San Nicolás (Albaicín)

L’Alhambra vista des del mirador de San Nicolás (Albaicín)

Un lloc per passejar: Normalment la gent de Granada passeja sobretot pels carrers del centre. Un passeig bonic i simbòlic però, és el de l’avinguda Carrera de la Virgen, que va des de la Fuente de las Batallas fins al passeig del Salón. Antigament, la gent feia aquest passeig com a promesa a la Virgen de las Angustias (patrona de Granada) perquè els ajudés si ells o algun familiar tenien algun problema.

Un menjar: Són molt típiques les migas, els caracoles i les papas a lo pobre. Tots aquests plats te’ls poden servir també com a tapes. Les tapes són petits plats de menjar que et serveixen gratuïtament quan demanes una beguda en un bar.         

 

Un restaurant: El restaurant El Ceniza. És al costat del parc de García Lorca. El seu nom no és gaire atractiu però tot el que serveixen és boníssim

Una botiga o un mercat: Quan jo vivia a Granada anàvem a comprar al mercat de la Plaza de los Abastos. Era un mercat enorme on podies trobar de tot, sobretot carn. El peix, en canvi, es venia al que anomenàvem La Romanilla, un mercat amb sostre però sense parets (sostingut amb columnes) molt bonic. Actualment, però, han desaparegut els dos mercats i la gent compra habitualment en supermercats. Jo, quan vaig a Granada, no acostumo a anar a comprar i, per tant, no sé anomenar-ne cap mercat o botiga particular. L’estructura de l’antic mercat del peix, però, encara es conserva i han substituït les paradetes de peix per bars. És molt original i es troba molt a prop de la catedral.

Carrera de la Virgen (antiga carrera del Genil)

Carrera de la Virgen (antiga carrera del Genil)

Una festa o tradició típica de la meva ciutat: La festa principal és la del Corpus, que se celebra 60 dies després del Diumenge de Resurrecció. És una festivitat molt animada. També se celebra el dia de la Virgen de las Angustias, una festa menys animada i més de devoció. S’hi prepara el que anomenem torta de la Virgen, similar a la coca de Sant Joan catalana.

Una hora del dia en què la meva ciutat em sembla més bonica: La millor hora per passejar i moure’s per la ciutat és el vespre, a partir de les 8 o les 9.Durant el dia hi fa molta calor, i és a la nit quan els carrers s’omplen de vida.

Una època de l’any en què recomano anar-hi: La tardor o la primavera. A l’estiu hi fa massa calor, i a l’hivern, un fred que pela!

Antiga postal de Granada amb la cançó de la ciutat: "Viva Graná que es mi tierra, viva el puente del Genil, la Virgen de las Angustias, la Alhambra y el Albaicín"

Antiga postal de Granada amb la cançó de la ciutat: “Viva Graná que es mi tierra, viva el puente del Genil, la Virgen de las Angustias, la Alhambra y el Albaicín”

FITXA TÈCNICA

Granada – Espanya

Situació geogràfica.Sud d’Espanya. És la capital de la província de Granada, a la comunitat autònoma d’Andalusia.

Població de la ciutat. 239. 017 habitants

Moneda. Euro

Llengua/llengües.Castellà

Com arribar-hi. Des de Barcelona s’hi pot anar en avió, tren i autobús.

Durada del viatge. En avió 1h30. En tren 11h.     

Preu aproximat del bitllet d’anada .50 euros en avió. 43 en tren nocturn

Anuncis