KINDIA- Ibrahime Drame

Jo

Jo. Ibrahime Drame

Em dic Ibrahime Drame i vinc de Guinea. Tinc 28 anys. Sóc simpàtic i sociable i m’agrada molt xerrar. Fins ara treballava a la construcció; ara mateix formo part de l’empresa més gran d’Espanya: l’atur. Vaig arribar a Barcelona fa vuit anys. En realitat jo estava estudiant la carrera de dret a Dubai (Emirats Àrabs Units) perquè el meu pare va pensar que seria bona idea que jo estudiés allà. Però no m’agradava la carrera i, després d’un viatge que vaig fer a Bèlgica, vaig decidir quedar-me a Europa. Vaig venir a Barcelona perquè hi tenia un conegut.

Visc al barri de Sant Antoni. És un barri que m’agrada molt perquè hi han moltes botigues i molt moviment. També m’agrada el fet que sigui un barri cèntric i ben comunicat.

 Barcelona és una ciutat que m’encanta. Sóc fan del Barça des que tenia deu anys i m’agrada molt estar aquí i poder anar de vegades a veure els partits al Camp Nou. També el clima m’agrada molt perquè no es gaire fred, com a Guinea.

Vaig aprendre català per dos motius. El primer és que és una llengua que m’agrada molt, la trobo bonica i m’agrada escoltar-la. El segon és que crec que parlar la llengua és molt important per integrar-se.

La ciutat

Muntanya Gangan

Jo vaig néixer a la ciutat de Kindia, a Guinea. És una ciutat bastant gran (uns 180.000 habitants), la tercera del país en nombre d’habitants. Es troba aproximadament 200 quilòmetres al nord-est de la capital, Conakry. És una ciutat molt forestal, rodejada de boscos, natura i muntanyes. Aquestes muntanyes, rius i boscos són una de les que coses que més m’agraden de la meva ciutat.

 Vivia al barri de Kassia, un barri de carrers amples i rectes com els de l’Eixample de Barcelona. És un barri tranquil i molt bonic on viu gent amb bastants diners. El barri de Sant Antoni, on visc ara, és més modern i hi ha més gent.

Una de les zones que més m’agraden de la meva ciutat és la muntanya Gangan. És una muntanya molt verda amb tres rius amb aigües molt clares. També és molt turístic l’anomenat Parc de Sant de Tirre, on es portaven a terme les execucions a l’època del colonialisme francès i amb els primers governs de la Guinea independent. Personalment, a mi no m’agrada gaire aquest lloc, perquè representa l’assassinat de moltes persones; però normalment els turistes hi van.

La ciutat somniada

El que més m’agrada de la meva ciutat: El que més m’agrada de la meva ciutat i el que més recordo són coses personals com la meva escola, la casa dels meus pares (molt àmplia i d’una sola planta) i els meus amics. Aquestes són les coses més especials per a mi i les que trobo més a faltar.

Cascada a la Voile de la mariée, que nosaltres anomenem “La Catedral”

El meu carrer preferit: No tinc un carrer preferit, però si una zona, que s’anomena: La voile de la Mariée. Nosaltres també l’anomenem la Catedral, tot i que no es tracta d’una església. És una zona verda amb molts rius i cascades, on la gent acostuma a anar a fer festes i barbacoes.

Un lloc on passejar: M’agrada molt passejar pel camp militar de la ciutat. El trobo molt bonic i no hi ha cap mena de prohibició per entrar-hi i passejar.

Un menjar: M’encanta l’estofat de fulles de batata . Es pot fer de carn o peix, i les fulles, tallades petites, li donen un gust molt particular. Es cou amb oli de palma .

Un restaurant: M’agrada molt un restaurant del carrer Banban on es pot menjar carn de tot tipus a la planxa. Tu demanes la carn que vols i ells te la fan.

Un dels carrers que més m’agraden de Kindia. El carrer Bambam

Una botiga o un mercat: No en recordo cap de concreta, de botiga, però m’agradava molt la de cosmètics i perfums de la meva tieta. Es diu Cisse Entreprise

Un lloc on ballar: La discoteca Cristina. És molt gran i té dues plantes.

Una festa o tradició típica: A Guinea hi ha un 80% de la població que és musulmana i la resta són cristians. Les relacions entre els uns i els altres són molt bones i celebrem les festes cristianes i musulmanes tots junts. Així, dues de les festes principals de la ciutat són el dia del Nadal cristià i la Festa del Xai musulmana. També celebrem molt el dia 3 d’octubre, que és el Dia de la Independència de Guinea, que va ser colònia francesa fins al 1958. El 3 d’Octubre es fan desfilades militars per tota la ciutat. És un dia molt especial i m’agrada molt. 

L’hora del dia en què la meva ciutat em sembla més bonica: M’agrada molt el matí, just després de la sortida del sol

Una època de l’any en què recomano anar-hi: És millor anar-hi entre el desembre i el febrer perquè no fa tanta calor com a l’estiu i tampoc és època de pluja.

El meu germà i jo a casa els meus pares

Les meves germanes i la meva cosina a la casa familiar

FITXA TÈCNICA

Kindia- Guinea

Situació geogràfica: Prefectura de Kindia. 123 quilòmetres al nord- est de Conakry, Guinea. Costa occidental africana

Població: 181.126 habitants (el 2008)

Moneda: Franc de Guinea

Llengua/llengües: La llengua oficial és el francès. També són molt parlades el ful, el mandinga i el susu.

Com arribar-hi: No hi ha vols directes a Kindia. Cal volar fins a Conakry i després agafar un cotxe o un autobús fins a Kindia.

Duració del viatge: El viatge fins a Conakry dura aproximadament 10 hores (amb escala a Casablanca). De Conakry a Kindia en cotxe es triga aproximadament 1h30

Preu aproximat del bitllet d’anada: Uns 500 euros de Barcelona a Conakry